ENTREVISTA A DANI

ENTREVISTA A DANI.

Dani, nebot d'Aloma, és un xiquet molt bufó i al que li agrada molt jugar al jardí de sa casa.

Avuí anem a fer-li una entrevista per conèixer-lo més profundament.

- Bona vesprada Dani, gràcies per rebre'ns. Quin és el primer record que tens de la teua infantesa?

Bona vesprada. Estic totalment segur que el primer record que tinc és d'Aloma banyant-me als matins. Recorde que jugavem a ser almiralls que lluitaven contra pirates.

- Què bonic! És cert que Aloma era qui s'encarregava de tu?

Sí. així és. Ma mare, Anna, havia d'encarregar-se de la nostra casa: debia cuinar, netejar... Aleshores no tenia temps per a mi, així que va ser Aloma l'encarregada de fer el paper de mare. Jugava amb mí, per les nits s'asseia al meu costat fins que m'adormia, em cuidava quan estava malalt...

- I què opines de tot açó?

Per una banda, lamentava que ma mare i mon pare no estigueren per a mí, però per l'altra estic segur que Aloma ha sigut el millor model possible de persona que tothom voldria esdevenir. Aloma va patir molt perquè va veure morir son pare i el seu germà quan era prou xicoteta però tot i això és una persona molt carinyosa, positiva i amable.

- L'última volta que vas emmalaltir, el metge et va recomanar anar-te'n a la muntanya per curar-te. Com et trobaves allí? Enyoraves ta casa? I a Aloma?

El metge mai va saber de què vaig emmalaltir i la veritat és que estan a la muntanya tampoc vaig millorar massa. A més, enyorava terriblement Aloma perquè era l'única que em feia passar bones estones inclús estan malalt.

- Han passat més de dos anys des d'aquella mala experiència. Et vas curar, però us vau tenir que mudar a un pis. Com vas portar el canvi?

Va ser molt dur per a mi, especialment perquè la part de ma casa que més m'estimava era el jardí. Encara bo, Aloma sabia com em sentia i anavem a jugar junts al parc. Ella era realment molt pacient amb mi.

- Sembla que Aloma és molt important per a tu. És veritat?

Sens lloc a dubte, sí. Ha estat al meu costat sempre, des del dia que vaig nàixer fins avui i sempre ha sabut donar-me allò que necessitava. Inclús ara està al meu costat, esperant-me a la sala del costat amb el seu petit Francesc al braç.